Una iniciativa de record i de futur

Fa temps que a l’institut Bellulla maldem per conectar la feina feta amb la feina per fer. Un centre de secundària veu passar gent i més gent, les generacions d’estudiants que naturalment es succeeixen. I, massa sovint, els alumnes acaben la seva formació entre nosaltres sense que tornem a saber-ne gaire. I és llàstima que els d’ara no puguin rebre l’estímul del contacte directe amb els qui van ocupar les aules i, digeuem-ho tot, els capficaments del professorat anys abans que ells.

És aquest el sentit d’una iniciativa que volem explicar i compartir amb tothom. Des de començament de curs, ens hem posat en contacte amb els nostres exalumnes de Batxillerat. Els vàrem fer a mans una carta, on els convidàvem a participar un altre cop a la vida de l’institut que els va veure créixer, acadèmicament i humana. Les seves experiències personals son valuoses, dignes d’ésser compartides amb els companys d’ara, potser a voltes desorientats i no massa convençuts del que estudien i del sentit que té projectar la pròpia vida pel camí de l’esforç i la formació constant.

La il·lusió ens va tornar en forma de respostes a l’adreça de correu electrònic [e-mail], que continua oberta a tota mena de propostes. Quasi bé trenta cartes, llargues o lacòniques, deixaven ben palés que hi havia ganes de participar, de retrobar i aportar. I tal com dèiem a la carta, estem organitzant unes xerrades ambs els actuals batxillers i els seus antecessors voluntaris. Però abans, consideràvem necessari agraïr-los la col·laboració amb una mena de recepció fundacional d’aquesta iniciativa.

El passat dia 7 de desembre la nostra cantina va rebre la seva visita. Xocolata, pà de pessic, somriures, converses amb els professors d’abans... I feina: feina per compartir en forma de xerrades, ja programades, i també amb el recolzament d’aquesta web, ara tan reeixida. Les propostes: fer blogs, aquí mateix o amb links, per explicar experiències universitàries als alumnes d’avui; serveis de consulta virtuals, per a ells amb els seus antics professors o pels alumnes d’ara amb els seus companys grans; activitats relacionades amb el CAP o amb treballs d’educació social; creació d’una associació de exalumnes que dinamitzi tot plegat...

La clau és no deixar perdre les il·lusions despertades. No oblidar d’on venim, quin institut ens va ajudar a madurar i a obrir-nos camí a la vida. La clau és, també, desenvolupar un esperit de pertinença a la ciutat i les seves institucions culturals i educatives. I treure’n profit tot arrelant-hi la gent, tot ajudant, tots plegats, per afavorir l’èxit vital i acadèmic dels alumnes. Recordar, doncs, per construïr un futur millor.