Els actes de trobada, un espai de profit
El passat 15 de març va tenir lloc la segona trobada amb els actuals batxillers. Menys concorreguda que l’anterior, per dificultats sobretot pels de segon de Batxillerat, ja volcats a l’acabament del curs, va tenir un to més proper i més centrat als problemes i les pors dels estudiants de primer. Treballs de recerca, selectivitat, apunts de classe, nivell del nostre batxillerat en relació als estudis universitaris... Van sortir moltes de les qüestions que preocupen i que fan encara una mica utòpic, difícil, pensar a la natural superació dels entrebancs que els estudis van posant al camí.
I què bé que ho van fer les nostres convidades! Tot alternant sinceritat porpera i maduresa envejable, amb un llenguatge planer, però precís i també entenedor, van anar inserint els aclariments als relats de les seves experiències. Es notava a l’ambient l’interés, les ganes de créixer per arribar-hi, a la Universitat, la sana enveja dels qui potser d’ara en endevant es miraran amb altres ulls els examens, no pas com un càstig o una obligació feixuga, sinó com una fita més necessària al camí de la pròpia superació i obtenció de les metes vitals.
Fa goig de veure que també eren les nostres improvitsades professores --que aquest nom bé els pertoca-- capaces de expresar l’orgull pel que han aconseguit, sense excloure-hi la crítica de determinats aspectes de la formació que ara reben. Una maduresa i un realisme que sobta, potser, als seus professors, no sempre segurs de la capacitat que tenen els joves per desenvolupar la llavor de la secundària a la vida universitària. Sobta i satisfa, és clar, satisfa i fa concebre esperances, millor bastides, que els nostres estudiants d’ara també seran capaços de continuar la nissaga dels universitaris del Bellulla.
La nostra ciutat ha de continuar gaudint de l’orgull de projectar el seu jovent a les més altes cotes de la formació científica i humanística. Hi som a l’institut per obrir camins, per obrir portes. Canovelles mereix que l’esforç de les seves generacions de treballadors doni fruits als fills, professionals de demà, encarrilats des de l’ensenyament públic, que celebrarem el proper 25 de març. I amb l’ajut dels nostres universitaris d’avui, el necessari entusiasme dels seus naturals successors quedarà més refermat encara. Som-hi!
Judith