Als exalumnes! Comunicat urgent

Us escric ara per donar-vos les pautes que he pensat per l’acte del proper dimecres. És clar que també serviran per al segon lliurament d’aquestes trobades. Aquestes pautes no pretenen, en absolut, exhaurir les possibilitats; ans al contrari, només són propostes obertes que vosaltres podeu completar, és més, tinc tota la il·lusió que les completeu!

PRIMERA PART: ABANS DE LA UNI

1. Tenim un primer factor molt important: la vocació, la imatge clara i neta que l’estudiant es fa del seu futur professional. Allò que vol esdevenir. No sempre és prou clara. M’agradaria que féssiu un esforç de memòria per recordar quan i per què vau decidir estudiar el que esteu fent. Com es va anar fent clara, amb quins entrebancs i dificultats, la voluntat de ser:

En quin curs vareu prendre la decisió
Qui us va aconsellar
Va influir la imatge d’un professor, d’un familiar, d’una situació viscuda
Quines dificultats van sorgir i com es superen
Matisos que el temps va definint

2. Un altre factor, sense dubte molt important, són els estudis de batxillerat. Aquí tenim un vertader rovell de l’ou pels qui us escolten. El Batxillerat fa prendre consciència de les pròpies habilitats i limitacions, obliga a matisar i a fer més realistes determinades expectatives. Però també obre finestres noves, forneix elements de millora i perfeccionament, fins i tot amb matèries que, encara que no triades, complementen i fan seriosa la formació rebuda a l’ESO. En aquest sentit:

Què vàreu treure dels professors més "durs", més intractables amb els aprovats
Com es comprén la necessitat d’estudiar assignatures alienes
Quines matèries us van obrir els ulls a aspectes desconeguts
La importància del viatge d’estudis per sedimentar records i fixar relacions
Les sortides: experiments de realitat

3. I no podem amagar l’experiència iniciàtica, colpidora de la Selectivitat, que ens espera per marcar la fin del viatge del Batxillerat i el començament dels estudis veritablement professionals... Quines emocions tan contradictòries! Por, desig, penediments tardans i absurds, nervis... i, a la fi, l’orgull de la feina feta, de l’objectiu assolit! Aquesta barreja de sentiments, ajuda, i no poc, a madurar com a estudiant i com a persona.

Expliqueu anècdotes del dia D: el viatge, els nervis, l’autocar, les mirades continues al rellotge... És un examen elevat a l’enèssima potència!
Quina emoció en veure el vostre nom escrit al lloc on calia seure per fer les proves! Emoció i... responsabilitat, és clar.
L’espera de les qualificacions, l’angoixa i el deslliurament final dels nervis. Tot això és molt important de transmetre, perquè vegin que no només es passa malament, sinó que el triomf precissament per això, omple de satisfacció.

SEGONA PART: JA SOM AQUÍ!

1. Estrenar estudis fa molta il·lusió, quan ha costat tant d’arribar-hi. Companys nous, ambient obert, gran i que sembla, al començament, caòtic... I com es troba a faltar l’ambient familiar i protegir de l’institut, amb la tutel·la dels nostres profes de tota la vida... Aquí ningú no ens coneix, però nosaltres som també per als altres com un regal embolicat, una sorpresa... Si es pensa bé, ells tampoc no ens coneixen, i encara que facin veure que passen de nosaltres, potser no és del tot cert...

Es fan amics de seguida? Amb facilitat?
Costa de trobar les coses, les aules, els despatxos, les biblioteques... els bars?
Us va passar això de deixar el/la xicot/a de Canovelles per aquella personeta nova i encisadora? Que ho voleu explicar, encara que sigui amb el subterfugi aquell de "jo conec un amic que...."?

2. Però no és cosa només de relacions i ubicació personal: hi ha l’aspecte acadèmic. Descobriments de com es fa la ciència, de quines coses calen per arribar-hi, quins instruments, quina mena de treball...

Es fa difícil passar dels hàbits d’estudi de l’institut als de la Universitat?
Qui us va ajudar a "espabilar" en aquest sentit? O es pot der tot sol?
Esteu decebuts o satisfets del que la Universitat dóna als vostres estudis?
Com us ho feu per suplir les mancances?
Parleu de la vostra carrera, del vostre plantejament professional

TERCERA PART: HI HA VIDA, INTEL·LIGENT (O NO) DESPRÉS DE LA UNI?

Bé, arriba el moment on sereu en certa mesura a la mateixa alçada del vostre auditori. Ni ells saben massa on volen anar, almenys la major part, ni vosaltres podeu estar segurs al cent per cent de quines realitats us prepara la vida. Però la incertesa és també el terreny on creix i floreix la il·lusió, aquesta planta tan fràgil i tan necessària per tal de tirar endevant. Potser comparant les seves il·lusions amb les vostres seran més capaços de forjar-se una imatge del seu futur. Sigueu sincers!

Què voleu fer en acabar, expliqueu, una mica, el màxim i el mínim de les aspiracions
Com inserir els estudis a la vida personal, potser treballant en oficis aparentment diversos...
Com imagineu la vostra vida si haguéssiu agafat aquella feineta tan temptadora en comptes d’estudiar, de fer aquest esforç de tenacitat; si haguéssiu perdut massa temps en treure el carnet de conduir...
Com us trobeu, també, de madurs respecte de quan feieu el Batxillerat...

Bé, de moment poca cosa més. Torneu-me aquest text ampliat! Si no podeu venir, almenys podeu fer servir aquesta carta com a guia per ordenar els vostres pensaments i fer-nos arribar un text que aprofitarem!

Ah, feliç any nou en nom del vostre recordat i vell institut! Suposo que els Reis us han portat massa coses com per que les digueu totes... Si veniu molts serà per a nosaltres el millor regal de Reis, encara que sigui una mica tard... Fins aviat! I no deixeu de visitar la nostra web, que ben aviat incorporarà les vostres aportacions!